Dia 45. La marató

17 de març de 2013. Arriba la culminació de 3 mesos de feina disciplinada amb fred, vent, foscor, solitud... Esforç de primera perquè la cursa d'avui sigui la cursa de la meva vida. I podríem dir que ho ha estat, perquè s'han complert totes les expectatives: emoció, patiment, il·lusió, dolor, nervis, fred... I sobretot, puc dir que l'he acabat i amb el temps previst: 3 h 46 min. Un exitàs!

El dia ha començat ben de matí: abans de les 6, esmorzar a casa i cap a l'estació a agafar el tren de les 6. La Sònia m'acompanya, un magnífic regal. Al tren, anem trobant corredors, tots comentant les seves expectatives, donant i rebent consells sobre ritmes de cursa, gels, barretes, recorregut... Bon ambient...

A BCN, caminant cap a la font màgica, on hi havia el guarda-roba. El cel està ennuvolat i de seguida notem unes gotetes, que ens aniran emprenyant durant tot el matí. Vaig al lavabo, em canvio, deixo la motxilla al guarda-roba, vaig al lavabo, escalfo, estiro, vaig al lavabo i per fi busco el meu calaix de sortida. M'hi planto quan falten 5 min i deixo enrere tots els dubtes que he tingut durant les últimes hores, de ritme, roba i alimentació. Ara ja tant se val!

10 min després de la primera sortida, començo a córrer, amb l'objectiu de seguir les llebres de 3:45. Comprovo el ritme dels primers 2 o 3 km, i veig que vaig bé, a l'entorn de 5,20'/km. Un ritme còmode que no deixaré fins als darrers 7 km. Ben d'hora, ja al km 10, les cames em comencen a fer mal, cada vegada més, sobretot als bessons, però diuen que el dolor és passatger, i la glòria, eterna: avant, doncs!!! Passem pel Camp Nou, la Sagrada Família, el Fòrum, l'Arc de Triomf... a ritme de 3:45: perfecte! Però al km 35 se m'acut de prendre'm un gel, l'únic que portava, i se'm posa malament, m'agafa tos i he de parar,... i les llebres s'escapen. Sobtadament he de baixar una marxa i la cursa passa d'un ritme còmode i constant des del km 1 fins ara, a una absoluta i patètica agonia (sento algú que diu "benvingut al km 35"): pl. Catalunya, portal de l'Àngel, Colom, el Paral·lel (pujador i llarguíssim!) i... les torres venecianes de Montjuïc, línia d'arribada. Per fi, alegria immensa!!

Durant tot el recorregut, un munt de gent animant, impressionant. I un munt d'avituallaments, amb aigua i beguda isotònica a dojo; i a la segona meitat, fruita i gels. Música d'animació i molts altres detalls fan que et sentis molt a gust. Ha estat una experiència dura, però espaterrant, que necessitava passar. Un repte així et fa sentir viu, ben viu. Moltes gràcies a tots els que m'han ajudat i m'han donat consells. Que sapigueu que ho valoro moltíssim!!!!

Sóc finisher!!!

Dia 44

15 de març de 2013. Aprofito la tarda lliure per a anar a la Fira del Corredor a buscar el dorsal i a fer el xafarder. I a preparar el trajecte amb tren i a peu que faré diumenge, però ben de matí. Agafo el tren fins a Sants i amb 25 minuts arribo al pavelló on hi ha la fira i on hi haurà el guarda-roba. En un no-res retiro el dorsal i la samarreta i m'endinso per entre un munt d'estands de marques de roba i sabatilles, extremadament pijes i cares; de rellotges, pulsòmetres i ulleres; de cremes, gels, barretes i productes d'"alimentació"; de maratons i altres curses d'arreu d'Espanya i d'Europa... La bossa plena de papers. M'ha sorprès moltíssim la barreja de pijeria i glamur de l'ambient!

Marxo una mica cansat i arribo a casa a quarts de nou. Faig una mica de sopar decideixo complir amb  l'últim entrenament del pla (ara no quedarem malament per un dia!). Em sorprenc de trobar-me tant bé de cames, després d'una tarda a la ciutat: juro que quan he arribat a casa estava rebentat! Gaudeixo de la nit i la fresqueta com mai. 25' per repassar els últims detalls de diumenge: la llista de coses a prendre, horaris de trens, estratègia, roba...

Tinc unes ganes bèstials que arribi el diumenge, de ser a la línia de sortida i de creuar l'arribada, de deixar que l'emoció amari tot el cos, amb alguna llagrimeta i tot... Estic a punt de complir un bon repte, que m'ha fet sentir tan viu... I no ho dubteu, després en vindran més!!

Només una ombra, petita i llunyana, sembla voler entrar en joc, un dolor que feia un any que no tenia al lateral del genoll i un altre al dit gros del peu. Esprero que només siguin els nervis...

Dia 43

13 de març de 2013. 45' de rodatge suavíssim, i baixant. Cal controlar l'esforç per arribar a diumenge amb les cames fresques. A partir d'ara, de córrer poc, però el compte enrere ha començat: demà dijous començo  la dieta de pasta + pasta + pasta; divendres a la tarda a buscar el dorsal i visitar la Fira del Corredor i, si puc, última sortideta; dissabte preparar tot el material. I diumenge... Diu la meteo que ha de ploure: veurem. De moment, ja sé què cal fer diumenge: seguir una línia molt especial:

Fins al final!!

Dia 42

11 de març de 2013. Comença el compte enrere amb una setmana clarament més suau que les dotze anteriors. I és que la marató ja la tenim aquí! Convé fer pocs km per arribar a diumenge ben descansat. Avui, però, encara, 60' de rodatge. Malgrat voler anar suau, faig 11,5 km, a uns 5'13"/km, o sigui, pràcticament a ritme de marató. Llegeixo a tot arreu que l'error més freqüent a la cursa és deixar-se endur per l'eufòria de la sortida i portar un ritme massa viu, que després es paga, i que per evitar-ho cal tenir el cap fred. Doncs això em fa por, que no controli el ritme de la primera mitja, que com als entrenaments vulgui anar lent i vagi massa ràpid. Es farà el que es podrà... Noto les cames tocades, però ara m'esperen 48 h de descans.

Dia 41

10 de març de 2013. Última tirada del pla, 15 km. D'entrada, complicats: amb son i ressaca de la calçotada d'ahir. Faig una bona migdiada i em "despejo" com puc i a l'atac! Decideixo anar encara amb llum de dia fins al Vendrell pel camí antic i d'allà a Coma-ruga pel camí-bici paral·lel a la via. Corro bé, potser massa de pressa i tot: els 10 primers km els faig amb 51' (a 5:07/km); els darrers 5, en 22'50" (a 4:36/km). Per tant aconsegueixo l'objectiu, tirada progressiva, amb els músculs de les cames una mica tocadets, i és que l'alcohol fa estralls!

Falten 7 dies per plorar... d'emoció. Nervissssssss!

Dia 40

8 de març de 2013. Com cada divendres, calia fer un rodatge tranquil amb l'objectiu d'anar sumant quilòmetres, però anar baixant. Avui, 60 min. Córrer suaument per temps té un al·licient, que és que et pots dedicar a gaudir del paisatge i, com avui, a explorar zones noves. Resulta que quan em semblava que coneixia tot el terme, avui descobreixo un corriol 100% trail dels més bonics que he vist prop de casa. Després de deixar una carretereta que porta a la depuradora, m'endinso bosc endins per arribar a un camí a l'altra banda, i em trobo amb un sender amb marques blaves. El segueixo encuriosit i em trobo corrent per una carena entre dos fondos ben coneguts, el de Mas Romeu i el de la Cobertera. Al fons, tot el Baix Penedès amb la silueta llunyana del Montmell; i a la dreta i al meu darrere, els darrers turons de la serralada prelitoral i el mar, immens... El caminet serpenteja entre brolla de bruc, estepa blanca, coscoll, gatosa, llentiscle i pins joves. I margalló. I una estesa de rocallisos... Espectacular!!! Llàstima que s'acabi en un atzucac: muntanya a través fins al camí i cap a casa.

Dia 39

6 de març de 2013. La marató s'acosta i cal anar cremant els últims cartutxos. Avui canvis de ritmes: 1 km ràpid + 1 km lent, amb escalfament davant i refredament darrere. Les seccions ràpides he intentat fer-les més ràpides que les últimes vegades i la veritat és que ho he aconseguit: menys la primera, que he clavat els 4', les altres 3, per sota dels 4', a uns 3'50". Ta molt bé! Amb ganes i il·lusió!!!

Déu n'hi do, de la tempesta de les últimes hores. Ja feia sol, però les seqüel·les eren evidents. Hi havia un onatge considerable, que feia que tot el passeig estigués com cobert de boira, que no era més que aigua en suspensió, aixecada per les onades. I gran part del passeig, a Cunit, estava inundat i calia fer marrada per poder circular.

Per cert, ja tinc el número de dorsal:

Això ja està a punt!! Go, go, go!!!!!

Dia 38

4 de març de 2013. Avui volia descansar, atès que havia sortit dos dies seguits i a més hi havia un temporal de vent i pluja considerable. Però allò que passa, per coses de casa, l'endemà no m'ho podria muntar i hauria estat dos dies fent pànxing.

A quarts de nou, doncs, m'equipo bé amb el paravent, guants i gorro, i surto a la jungla del passeig. El temps és infernal. Prenc direcció cap a llevant, precisament d'on ve el vent: avanço a poc a poc i les cames, tocades de dos dies seguits d'esforç considerable, pateixen com si estigués fent un entrenament de qualitat. De tant vent, ni sento la música a les orelles. Onades... Sorollada... Quan arribo a Cunit, 5 km més enllà, la manca d'edificis fa que el vent sigui més salvatge encara. Decideixo que ja he forçat prou, faig mitja volta i em deixo portar de tornada. Per sort para de ploure i de tornada puc xalar amb cançons com aquesta:

Arribo al cotxe 55 min després, estiro i cap a casa, a descansar 48 hores seguides.

Dia 37

3 de març de 2013. Avui tiradeta de 18 km. Abans, passem un dia fabulós amb la família pels volts del Montagut, un cim senzill a l'extrem penedesenc, però enmig d'un paisatge preciós, amb boscos d'alzina, encara amb restes de neu. Qui ho diria que havent passat tants anys estudiant a l'escola Montagut trigaria tant temps per pujar la muntanya de qui pren el nom! M'ho munto per carregar el cotxe de tot el necessari per córrer i a la tarda, mentre anem baixant de  la muntanya busco un lloc d'on arrencar a córrer fins a Calafell. Escullo Santa Oliva, perquè sé que podré arribar a casa o per camins o bé per carreteretes interiors (antics camins desgraciadament asfaltats!), evitant el trànsit de les carreteres principals.

A les 6 m'acomiado de la família i a córrer! Travesso els pobles de Santa Oliva i Bellvei i enfilo cap a Calafell Parc, sense cap incident. Només pateixo per la llum del dia, però així que arribo a terreny conegut encara s'hi veu. Que bé, que s'allargui tant el dia... Arribo prop de casa i el GPS em marca només 12 km, o sigui que hauré d'allargar. Baixo cap al port i pel passeig cap amunt una altra vegada. 18 km exactes davant de casa, 1 h 32 min, 5:08/km de mitjana, però avui he aconseguit fer els últims 6 km més ràpids que els 12 primers, per sota de 5 min. I el millor: superbones sensacions. 15 dies més i... la traca final! Som-hi!

Dia 36

2 de març de 2013. Per organització familiar i altres diguem-ne circumstàncies, el rodatge d'ahir divendres el  passo a avui dissabte al matí. Quan a casa tothom encara dorm, surto al carrer amb força fred però amb un sol esplèndid, que de seguida m'escalfen les mans balves (cagonlou, on són els guants?). Trobo que pot ser interessant començar-se a acostumar a l'horari de la cursa, ben de matí.

Escullo una direcció no gaire freqüent, terra endins, pel camí vell de Bellvei i faig una volteta enmig d'un paisatge "típic" de camps, polígons i urbanitzacions fins a completar 60 min. I demà, tiradeta llarga de 18 km, i baixant!