15 de març de 2013. Aprofito la tarda lliure per a anar a la Fira del Corredor a buscar el dorsal i a fer el xafarder. I a preparar el trajecte amb tren i a peu que faré diumenge, però ben de matí. Agafo el tren fins a Sants i amb 25 minuts arribo al pavelló on hi ha la fira i on hi haurà el guarda-roba. En un no-res retiro el dorsal i la samarreta i m'endinso per entre un munt d'estands de marques de roba i sabatilles, extremadament pijes i cares; de rellotges, pulsòmetres i ulleres; de cremes, gels, barretes i productes d'"alimentació"; de maratons i altres curses d'arreu d'Espanya i d'Europa... La bossa plena de papers. M'ha sorprès moltíssim la barreja de pijeria i glamur de l'ambient!
Marxo una mica cansat i arribo a casa a quarts de nou. Faig una mica de sopar decideixo complir amb l'últim entrenament del pla (ara no quedarem malament per un dia!). Em sorprenc de trobar-me tant bé de cames, després d'una tarda a la ciutat: juro que quan he arribat a casa estava rebentat! Gaudeixo de la nit i la fresqueta com mai. 25' per repassar els últims detalls de diumenge: la llista de coses a prendre, horaris de trens, estratègia, roba...
Tinc unes ganes bèstials que arribi el diumenge, de ser a la línia de sortida i de creuar l'arribada, de deixar que l'emoció amari tot el cos, amb alguna llagrimeta i tot... Estic a punt de complir un bon repte, que m'ha fet sentir tan viu... I no ho dubteu, després en vindran més!!
Només una ombra, petita i llunyana, sembla voler entrar en joc, un dolor que feia un any que no tenia al lateral del genoll i un altre al dit gros del peu. Esprero que només siguin els nervis...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada