Dia 45. La marató

17 de març de 2013. Arriba la culminació de 3 mesos de feina disciplinada amb fred, vent, foscor, solitud... Esforç de primera perquè la cursa d'avui sigui la cursa de la meva vida. I podríem dir que ho ha estat, perquè s'han complert totes les expectatives: emoció, patiment, il·lusió, dolor, nervis, fred... I sobretot, puc dir que l'he acabat i amb el temps previst: 3 h 46 min. Un exitàs!

El dia ha començat ben de matí: abans de les 6, esmorzar a casa i cap a l'estació a agafar el tren de les 6. La Sònia m'acompanya, un magnífic regal. Al tren, anem trobant corredors, tots comentant les seves expectatives, donant i rebent consells sobre ritmes de cursa, gels, barretes, recorregut... Bon ambient...

A BCN, caminant cap a la font màgica, on hi havia el guarda-roba. El cel està ennuvolat i de seguida notem unes gotetes, que ens aniran emprenyant durant tot el matí. Vaig al lavabo, em canvio, deixo la motxilla al guarda-roba, vaig al lavabo, escalfo, estiro, vaig al lavabo i per fi busco el meu calaix de sortida. M'hi planto quan falten 5 min i deixo enrere tots els dubtes que he tingut durant les últimes hores, de ritme, roba i alimentació. Ara ja tant se val!

10 min després de la primera sortida, començo a córrer, amb l'objectiu de seguir les llebres de 3:45. Comprovo el ritme dels primers 2 o 3 km, i veig que vaig bé, a l'entorn de 5,20'/km. Un ritme còmode que no deixaré fins als darrers 7 km. Ben d'hora, ja al km 10, les cames em comencen a fer mal, cada vegada més, sobretot als bessons, però diuen que el dolor és passatger, i la glòria, eterna: avant, doncs!!! Passem pel Camp Nou, la Sagrada Família, el Fòrum, l'Arc de Triomf... a ritme de 3:45: perfecte! Però al km 35 se m'acut de prendre'm un gel, l'únic que portava, i se'm posa malament, m'agafa tos i he de parar,... i les llebres s'escapen. Sobtadament he de baixar una marxa i la cursa passa d'un ritme còmode i constant des del km 1 fins ara, a una absoluta i patètica agonia (sento algú que diu "benvingut al km 35"): pl. Catalunya, portal de l'Àngel, Colom, el Paral·lel (pujador i llarguíssim!) i... les torres venecianes de Montjuïc, línia d'arribada. Per fi, alegria immensa!!

Durant tot el recorregut, un munt de gent animant, impressionant. I un munt d'avituallaments, amb aigua i beguda isotònica a dojo; i a la segona meitat, fruita i gels. Música d'animació i molts altres detalls fan que et sentis molt a gust. Ha estat una experiència dura, però espaterrant, que necessitava passar. Un repte així et fa sentir viu, ben viu. Moltes gràcies a tots els que m'han ajudat i m'han donat consells. Que sapigueu que ho valoro moltíssim!!!!

Sóc finisher!!!

Dia 44

15 de març de 2013. Aprofito la tarda lliure per a anar a la Fira del Corredor a buscar el dorsal i a fer el xafarder. I a preparar el trajecte amb tren i a peu que faré diumenge, però ben de matí. Agafo el tren fins a Sants i amb 25 minuts arribo al pavelló on hi ha la fira i on hi haurà el guarda-roba. En un no-res retiro el dorsal i la samarreta i m'endinso per entre un munt d'estands de marques de roba i sabatilles, extremadament pijes i cares; de rellotges, pulsòmetres i ulleres; de cremes, gels, barretes i productes d'"alimentació"; de maratons i altres curses d'arreu d'Espanya i d'Europa... La bossa plena de papers. M'ha sorprès moltíssim la barreja de pijeria i glamur de l'ambient!

Marxo una mica cansat i arribo a casa a quarts de nou. Faig una mica de sopar decideixo complir amb  l'últim entrenament del pla (ara no quedarem malament per un dia!). Em sorprenc de trobar-me tant bé de cames, després d'una tarda a la ciutat: juro que quan he arribat a casa estava rebentat! Gaudeixo de la nit i la fresqueta com mai. 25' per repassar els últims detalls de diumenge: la llista de coses a prendre, horaris de trens, estratègia, roba...

Tinc unes ganes bèstials que arribi el diumenge, de ser a la línia de sortida i de creuar l'arribada, de deixar que l'emoció amari tot el cos, amb alguna llagrimeta i tot... Estic a punt de complir un bon repte, que m'ha fet sentir tan viu... I no ho dubteu, després en vindran més!!

Només una ombra, petita i llunyana, sembla voler entrar en joc, un dolor que feia un any que no tenia al lateral del genoll i un altre al dit gros del peu. Esprero que només siguin els nervis...

Dia 43

13 de març de 2013. 45' de rodatge suavíssim, i baixant. Cal controlar l'esforç per arribar a diumenge amb les cames fresques. A partir d'ara, de córrer poc, però el compte enrere ha començat: demà dijous començo  la dieta de pasta + pasta + pasta; divendres a la tarda a buscar el dorsal i visitar la Fira del Corredor i, si puc, última sortideta; dissabte preparar tot el material. I diumenge... Diu la meteo que ha de ploure: veurem. De moment, ja sé què cal fer diumenge: seguir una línia molt especial:

Fins al final!!

Dia 42

11 de març de 2013. Comença el compte enrere amb una setmana clarament més suau que les dotze anteriors. I és que la marató ja la tenim aquí! Convé fer pocs km per arribar a diumenge ben descansat. Avui, però, encara, 60' de rodatge. Malgrat voler anar suau, faig 11,5 km, a uns 5'13"/km, o sigui, pràcticament a ritme de marató. Llegeixo a tot arreu que l'error més freqüent a la cursa és deixar-se endur per l'eufòria de la sortida i portar un ritme massa viu, que després es paga, i que per evitar-ho cal tenir el cap fred. Doncs això em fa por, que no controli el ritme de la primera mitja, que com als entrenaments vulgui anar lent i vagi massa ràpid. Es farà el que es podrà... Noto les cames tocades, però ara m'esperen 48 h de descans.

Dia 41

10 de març de 2013. Última tirada del pla, 15 km. D'entrada, complicats: amb son i ressaca de la calçotada d'ahir. Faig una bona migdiada i em "despejo" com puc i a l'atac! Decideixo anar encara amb llum de dia fins al Vendrell pel camí antic i d'allà a Coma-ruga pel camí-bici paral·lel a la via. Corro bé, potser massa de pressa i tot: els 10 primers km els faig amb 51' (a 5:07/km); els darrers 5, en 22'50" (a 4:36/km). Per tant aconsegueixo l'objectiu, tirada progressiva, amb els músculs de les cames una mica tocadets, i és que l'alcohol fa estralls!

Falten 7 dies per plorar... d'emoció. Nervissssssss!

Dia 40

8 de març de 2013. Com cada divendres, calia fer un rodatge tranquil amb l'objectiu d'anar sumant quilòmetres, però anar baixant. Avui, 60 min. Córrer suaument per temps té un al·licient, que és que et pots dedicar a gaudir del paisatge i, com avui, a explorar zones noves. Resulta que quan em semblava que coneixia tot el terme, avui descobreixo un corriol 100% trail dels més bonics que he vist prop de casa. Després de deixar una carretereta que porta a la depuradora, m'endinso bosc endins per arribar a un camí a l'altra banda, i em trobo amb un sender amb marques blaves. El segueixo encuriosit i em trobo corrent per una carena entre dos fondos ben coneguts, el de Mas Romeu i el de la Cobertera. Al fons, tot el Baix Penedès amb la silueta llunyana del Montmell; i a la dreta i al meu darrere, els darrers turons de la serralada prelitoral i el mar, immens... El caminet serpenteja entre brolla de bruc, estepa blanca, coscoll, gatosa, llentiscle i pins joves. I margalló. I una estesa de rocallisos... Espectacular!!! Llàstima que s'acabi en un atzucac: muntanya a través fins al camí i cap a casa.

Dia 39

6 de març de 2013. La marató s'acosta i cal anar cremant els últims cartutxos. Avui canvis de ritmes: 1 km ràpid + 1 km lent, amb escalfament davant i refredament darrere. Les seccions ràpides he intentat fer-les més ràpides que les últimes vegades i la veritat és que ho he aconseguit: menys la primera, que he clavat els 4', les altres 3, per sota dels 4', a uns 3'50". Ta molt bé! Amb ganes i il·lusió!!!

Déu n'hi do, de la tempesta de les últimes hores. Ja feia sol, però les seqüel·les eren evidents. Hi havia un onatge considerable, que feia que tot el passeig estigués com cobert de boira, que no era més que aigua en suspensió, aixecada per les onades. I gran part del passeig, a Cunit, estava inundat i calia fer marrada per poder circular.

Per cert, ja tinc el número de dorsal:

Això ja està a punt!! Go, go, go!!!!!

Dia 38

4 de març de 2013. Avui volia descansar, atès que havia sortit dos dies seguits i a més hi havia un temporal de vent i pluja considerable. Però allò que passa, per coses de casa, l'endemà no m'ho podria muntar i hauria estat dos dies fent pànxing.

A quarts de nou, doncs, m'equipo bé amb el paravent, guants i gorro, i surto a la jungla del passeig. El temps és infernal. Prenc direcció cap a llevant, precisament d'on ve el vent: avanço a poc a poc i les cames, tocades de dos dies seguits d'esforç considerable, pateixen com si estigués fent un entrenament de qualitat. De tant vent, ni sento la música a les orelles. Onades... Sorollada... Quan arribo a Cunit, 5 km més enllà, la manca d'edificis fa que el vent sigui més salvatge encara. Decideixo que ja he forçat prou, faig mitja volta i em deixo portar de tornada. Per sort para de ploure i de tornada puc xalar amb cançons com aquesta:

Arribo al cotxe 55 min després, estiro i cap a casa, a descansar 48 hores seguides.

Dia 37

3 de març de 2013. Avui tiradeta de 18 km. Abans, passem un dia fabulós amb la família pels volts del Montagut, un cim senzill a l'extrem penedesenc, però enmig d'un paisatge preciós, amb boscos d'alzina, encara amb restes de neu. Qui ho diria que havent passat tants anys estudiant a l'escola Montagut trigaria tant temps per pujar la muntanya de qui pren el nom! M'ho munto per carregar el cotxe de tot el necessari per córrer i a la tarda, mentre anem baixant de  la muntanya busco un lloc d'on arrencar a córrer fins a Calafell. Escullo Santa Oliva, perquè sé que podré arribar a casa o per camins o bé per carreteretes interiors (antics camins desgraciadament asfaltats!), evitant el trànsit de les carreteres principals.

A les 6 m'acomiado de la família i a córrer! Travesso els pobles de Santa Oliva i Bellvei i enfilo cap a Calafell Parc, sense cap incident. Només pateixo per la llum del dia, però així que arribo a terreny conegut encara s'hi veu. Que bé, que s'allargui tant el dia... Arribo prop de casa i el GPS em marca només 12 km, o sigui que hauré d'allargar. Baixo cap al port i pel passeig cap amunt una altra vegada. 18 km exactes davant de casa, 1 h 32 min, 5:08/km de mitjana, però avui he aconseguit fer els últims 6 km més ràpids que els 12 primers, per sota de 5 min. I el millor: superbones sensacions. 15 dies més i... la traca final! Som-hi!

Dia 36

2 de març de 2013. Per organització familiar i altres diguem-ne circumstàncies, el rodatge d'ahir divendres el  passo a avui dissabte al matí. Quan a casa tothom encara dorm, surto al carrer amb força fred però amb un sol esplèndid, que de seguida m'escalfen les mans balves (cagonlou, on són els guants?). Trobo que pot ser interessant començar-se a acostumar a l'horari de la cursa, ben de matí.

Escullo una direcció no gaire freqüent, terra endins, pel camí vell de Bellvei i faig una volteta enmig d'un paisatge "típic" de camps, polígons i urbanitzacions fins a completar 60 min. I demà, tiradeta llarga de 18 km, i baixant!

Dia 35

27 de febrer de 2013. L'operació massatge/descans ha estat tot un èxit. Començo la setmana superbé de cames i avui faig un farleck mexicà fortet, però amb bones sensacions. La marató és a prop i torna la motivació. Ja començo a pensar en el dia després, nous projectes, nous reptes per superar, per notar que estic viu...

He sortit de dia i he arribat de nit a casa. de tornada, per llevant el cel s'anava tornant més i més fosc. Una immensa capa de núvols negres anava avançant i cobrint el cel. Cada vegada que mirava enrere els tenia més a sobre, fins que ha passat el que havia de passar: els dos darrers km, sota la pluja, una pluja freda que m'ha deixat gelat. Amb algun company de vegades se'ns ha posat a ploure tot corrent, però t'ho prens com un al·licient, divertit, fins i tot; avui no, avui feia massa fresca. Al final, 62', 12,5 km.

Vet aquí un videoclip amb el tema "Corro sota la pluja", de l'Anna Roig. Ta bé...

Dia 34

25 de febrer de 2013. Avui em salto l'entrenament per fer-me un massatge a Fisionatura per descarregar tensió a les cames. Demà passat, sant tornem-hi.

Dia 33

24 de febrer de 2013. Avui, una vegada descartada la possibilitat de fer una mitja per problemes de calendari, tenia previst fer un test sobre els 21 km. Sabia que la marca no seria del tot significativa per al temps previst de la marató, perquè si l'ambient de cursa claríssimament dóna ales, com diuen, intentant-ho sol...

Surto ben d'hora, a les 8. Fa fred, però tampoc tant com el termòmetre assenyala: 2ºC. Sort del solet... Faig un km tranquil·let i poso en marxa el rellotge. Miro de no embogir amb el ritme, cosa que em costa molt. És una cosa que trobo que he de millorar, una ductilitat en el ritme, saber córrer ben lent o ben ràpid quan convé. Fa la sensació que faig sempre els ritmes molt semblants... Córrer per temps m'angoixa, és ben clar, m'envia endavant, sense control, sense pensar en la segona part de la cursa. Potser aquest és el motiu dels baixons del final.

Arribo al Club Nàutic de Cubelles, 10 km, en 47'30", que està prou bé, i de tornada... sorpresa, vent dret al nas, fort! Prometo que en sortir m'hi he fixat i que no en feia. Dedueixo que s'ha anat aixecant amb el dia i sobretot certifico que es nota més per la zona de Cubelles i Cunit, amb pocs edificis arran de passeig. La tornada es fa molt pesada. Al km 15, prenc un gel i aigua que havia deixats amagats en passar, però com sempre no sembla que facin gran cosa, perquè el tram final costa, costa, i el ritme baixa força.

Arribo als 21,1 km prop de casa marcant 1:42:23. És la pitjor marca en una mitja, 10 segons més que la primera de la meva vida. Lletania d'excuses: el vent, horrorós; desnivell respectable dels 2 km finals fins a casa; la solitud i la manca d'al·licient; angoixa per fer marca... Uff!!

Sí que ha fet fred, sí!

Dia 32

22 de febrer de 2013. La veritat és que fins ara tot havia anat de primera. Les temudes tirades llargues han estat patidores i solitàries, però completades disciplinadament; els entrenaments de qualitat els he fet a un nivell clarament exigent; i les tirades intermèdies, còmodes i plaents. No hi ha cap lesió, cap entrebanc familiar ni laboral... Però aquesta setmana, després dels 30 km de diumenge, sembla com si estigués saturat. Em costa més recuperar-me, els dies de descans sento les cames cansades. No sé si és cansament, sobreentrenament... Hi ajuda el fet que estic una mica desorientat respecte del pla: teòricament, aquest diumenge hauria de fer una mitja, a un ritme competitiu, per comprovar l'estat de forma i calcular les possibilitats de temps per a la marató. El cas és que les mitges d'aquest diumenge són a Balaguer o a Girona, massa lluny. I l'altre diumenge n'hi ha a Cambrils, però ja només faltaran 15 dies per a la marató i em diuen que no hauria d'apretar gaire (i fer una mitja sense apretar, perquè surti un temps de pena, pot desmoralitzar?). Em plantejo fer un test de 21 km jo sol, però és evident que el temps no serà mai tan bo com en cursa.

Suposo que els lacònics apunts dels darrers dies d'aquesta setmana confirmen tot això. De totes maneres, amb aquests pensaments surto i compleixo amb 75' tranquils, sota un cel amenaçador. Mentre no sigui un mal auguri de res...

Dia 31

20 de febrer de 2013. S'acaben les energies, però avui s'ha d'apretar. Decideixo fer alguna cosa nova, menys temps i km, però més intensitat: 6 sèries d'1 km amb 2 min de recuperació trotant. Les sèries totes al voltant de 4'05", que està molt bé. En total 55', 10,5 km.

Dia 30

19 de febrer de 2013. L'entrenament previst per a ahir, l'endemà dels 30 km, l'ajorno per a avui. Ahir em trobava bé, sense cap dolor, només amb les cames un mica pesades, però no em volia passar. Avui dedico només 45' molt suaus per fer 8 km i demà ja serà un altre dia.

Dia 29

17 de febrer de 2013. Avui arribo a la punta de la piràmide del pla d'entrenament. Diuen que és el dia més important, el dia de la tirada obligatòria de 30 km. Aquest és el dia (marató a part) que més por em feia en el moment de començar el pla. Mai hauria pensat que faria 30 km, però com que és el resultat d'un procés acumulatiu, abans de començar ja ho veia força factible. Malgrat tot, decideixo buscar algun al·licient per fer la "tiradeta" com més suportable millor. En no trobar ningú que m'acompanyi, en maquino una de grossa: plantar-me en tren a Sitges i tornar corrent a Calafell, tot costejant. Reviso el recorregut amb el Google Earth. El conec prou bé, però hi ha dos punts que són una incògnita: l'enllaç del passeig de Sitges amb el camí dels Colls, i el sector racó de Santa Llúcia-Cubelles. Sé que no serà un problema important i que això també forma part de l'al·licient, i que fa sortir de la monotonia de la cursa contínua per asfalt/rajola, activa adrenalina, un repte...

Avui també és un assaig del dia de la marató: alimentació/hidratació del dia precursa, escollir el material adequat, llevar-se d'hora amb el material a punt (per no fer gaire sagaratada), agafar el tren, control del ritme...

Sortint ja de Sitges

Arribo a Sitges a les 8.41 h, m'acabo d'equipar i a córrer pel mig d'una vila ben adormida i deserta. Passo per davant del Cau Ferrat i del Museu Maricel i m'enganxo a la mar, avui ben planxada, que no deixaré en tot el recorregut. Al cap de 4,5 km, arribo al camí dels Colls. El passeig s'acaba a la desembocadura de la riera de Ribes, com he dit un dels punts "foscos", però a l'hora de la veritat no ofereix cap mena de dificultat, llevat la d'haver de fer un tram de platja plena de còdols, amb el perill de rebrincades. El camí dels Colls, d'uns 3,5 km, és bonic, arran de mar, però una mica brut. També passa pel costat de la via del tren (i rememoro la xerrada extraordinària del dia abans del Jaume Figueres sobre l'origen d'aquesta línia, construïda amb 5.000 treballadors en 5 anys, túnels del Garraf inclosos!!). Hi passa un GR i hi trobo un munt de caminadors. No tenia previst seguir un camí trail en una tirada com aquesta, però tornem-hi: adrenalina!

A Vilanova ressegueixo tot el passeig fins a l'ermita de Gervasi, saludant força corredors. Es veu que hi ha un corriol arran del restaurant La Cucanya i el mar, però també em diuen que és dolent. Emprenc el pla B, que és fer marrada per l'interior fins que acaben les roques i comença la platja de Cubelles. I aquí, un altre contratemps: els camins per on comptava passar estan tallats, o sigui que cal anar primer arran de via, i després per la sorra, que per sort no està gaire tova. I a sobre, comença a ploure!

Objectiu complert

Arribo al passeig de Cubelles i al riu Foix: comença terreny conegut. El plugim no m'abandona durant tota l'estona, però per sort no molesta gaire. Des d'aquí, poso (per fi!) velocitat contínua de creuer cap a Calafell. La mitja marató em surt a 1 h 47 min, a Mas Mel, i em noto tocadet. Prenc un gel: només n'he pres un parell de vegades, en algun entrenament i alguna cursa, i no sé si realment fan alguna cosa. M'entra d'allò més bé però dubto una mica dels efectes que pugui provocar. Les cames em fan mal i tinc ganes d'acabar, però em prometo a mi mateix complir amb el quilometratge compromès. Passo de llarg de Calafell (només porto 23 km!) fins a Sant Salvador i amb el trajecte de tornada fent una mica de volta marco davant de l'estació on tinc el cotxe exactament 30 km, 2 h 35 min, a 5'07" el km. Contentíssim! Estiraments, foto i cap a casa. La marató és més a prop! Patiré, però l'acabaré!!

Dia 28

15 de febrer de 2013. Per feina, he passat tot el matí a Barcelona, i m'hi he quedat a dinar i a badar una mica pel centre, com havia fet tantes vegades quan hi anava a estudiar. El cas és que això d'anar a ciutat cansa, em cansa molt. Però arribo a quarts de sis, em calço i a córrer. 65' còmodes per resseguir tot de camins de darrere casa mateix, aprofitant la llum de dia. Una ruta més que coneguda, però que gaudeixo com si fos el primer dia. Després de tants i tants km per asfalt i rajola, ja tocava posar-me les Trabuco i resseguir camps i boscos. Ni ràdio ni música, només els sorolls de la muntanya, algun tractor i, això sí, la serenata dels gossos de les urbanitzacions.

Després de tants mesos de no circular-hi, em trobo amb algunes novetats agradables i menys agradables: la primera, un camp immens que servia d'abocador de runa convertit en vinya; la segona, diria que cada vegada hi ha més tifes de gos!

Dia 27

13 de febrer de 2013. El dia no pintava gaire bé: la nena malalta, havia de portar el nen i tres nenes més a anglès, havia d'anar a la ràdio (per fer-me una entrevista en un programa que es diu "Gent de Calafell")... Al final (gràcies, Sònia!) puc organitzar-ho tot i faig 12 km, 65' exactes per fer 2 sèries de 3 km, la primera a 13' i la segona a 12'. Per tant, els km ràpids a una mitjana de 4'10"/km!! Fabulós!!! Espero que a la tirada de diumenge no ho acabi pagant...

Per cert, ja estic oficialment INSCRIT a la marató, la inscripció número 16.174, aproximadament, una bona colleta!!

Dia 26

11 de febrer de 2013. 57' de rodatge moooolt suau postmegatirada d'ahir. Surto amb el xip d'anar molt tranquil fruint del paisatge i, sobretot, del cel, immensament variat, ple de matisos, formes i colors. Els igers i altra fauna semblant xalarien d'allò més, i jo, avui, sense càmera... Avui ho faig millor que altres dies: vaig pel passeig contra el vent (una altra vegada, un dia més, el vent!!!) i torno d'empopada, més tranquil. Les cames estan pesadíssimes, i mira que ahir i tot avui m'he sentit d'allò més bé, ni rastre dels km d'ahir. Però la segona meitat de l'entrenament costa, costa... Decideixo que demà anul·laré la sortideta prevista, per recuperar, i fer les sèries de dimecres millor.

Dia 25

10 de febrer de 2013. Diumenge de Carnaval. Em llevo a quarts de vuit, amb una mandra de por, però així, fent la feina ben d'hora ben d'hora, robo menys temps a la família. Menjo una mica i preparo el material per a la botifarra que m'espera: 27 km. És la prèvia a la tirada obligada de 30 km, que serà diumenge que ve. Mai he corregut tant de tros ni tant de temps seguit, o sigui que la cosa fa respecte.

Surto de casa a les 8.10 h. està tot desert, menys alguns ciclistes que comencen la ruta. M'encamino cap al passeig i decideixo anar cap a ponent. El solet, mandrós, comença a fer-se amo i senyor del dia, però no serà fins als últims km que ho aconseguirà. Malgrat tot, no fa gaire fred i, oh miracle!, no fa vent!! El primers km es fan bé i miro de no apretar gaire, sabent el que m'espera. En arribar al Francàs, s'acaba el passeig i el recorregut normal aniria per l'interior, per la banda de dalt de la via, però m'agradaria trobar un pas arran de platja. Puc allargar per un carrer mig asfaltat fins que queda tallat. Aleshores decideixo anar a l'aventura: evito la sorra, però enfilo un caminet que em porta a passar pel costat de la via. Una mica arriscat, però no per sort no passa cap tren i no tinc ganes de fer tota una volta més endins. 100 metres només i arribo a un altre carrer que ja porta directament fins gairebé al Roc de Sant Gaietà. Passo pel port, maco, però molt buit. Travesso aquest poblet de fireta i m'adono que tan sols he fet 11 km. És qüestió d'allargar una mica més. Agafo el camí de ronda fins a l'ermita de Berà, bonic per passejar-hi i distreure's amb les vistes del mar i dels pins recargolats pel vent, a l'esquerra, i per unes cases impagables a la dreta. A Berà ressegueixo la platja Llarga, controlant el GPS i desitjant veure el 13 per fer la volta. No passa fins al Club Nàutic de Creixell, una destinació habitual d'estiu per mar amb el Hobie. Paro un parell de minuts per menjar un tros de barreta i per beure, i sant tornem-hi.

Vaig bé de cames, però "només" he fet una quinzena de km. Passat el Roc, provo de trobar algun pas arran de sorra per no fer volta, però al final, he de fer tot un tram per la platja, amb una sorra tovíssima. Serro les dents i arribo al passeig del Francàs i Coma-ruga. Llàstima que no es pugui córrer de manera contínua paral·lel al mar. No dic un passeig, però un camí de ronda seria maco que hi fos. Intento fer alguns km una mica més ràpids. Finalment, arribo a casa: 25,1 km, 2 h 6 min, a un ritme mitjà de 5'13", pràcticament al temps previst per a la marató. Un entrenament llarg, però sorprenentment suportable. Això rutlla!

Una bona tirada!

Dia 24

8 de febrer de 2013. Els dies de rodatge suau, com avui (70'), m'agraden. I si a més puc començar i acabar amb llum de dia, encara més. Aprofito la tranquil·litat del dia per descobrir nous camins, pel pla del Vendrell. Quina sort poder córrer per llocs així!

Típic del Penedès: marges de pedra, una immensa mata de margalló, una pita que treu el cap...
i una carretera espatllant-ho tot!!

Dia 23

6 de febrer de 2013. Avui travesso l'equador del pla d'entrenament. He fet 23 sortides i me'n queden 23 fins al 17 de març. La veritat és que estic molt satisfet. L'increment brutal de km respecte del que acostumava fer de moment l'he assimilat més que bé. No hi ha dolor, ni por, ni desmotivació... També és cert que fins ara era dur, però les dues setmanes que m'esperen són pitjor: diumenge 27 km, i l'altre, 30. I en comptes de quatre, cinc entrenaments a la setmana. Si supero aquest Tourmalet, es podrà dir que la feina ja està feta i només caldrà anar baixant suaument la intensitat fins al dia D. Bufff!

Avui, 13 km (70') de canvi de ritmes: 4 x (1 km ràpid + 1 km lent), amb 15' d'escalfament per davant i 15' de tornada a la calma pel darrere. Els km ràpids, a uns 4'10", i els lents, a uns 5'30"/6'. Amb la ventada que feia (quins dies que portem, de vent! El dia de la marató ja pot fer vent, que ja hi estic més que adaptat!!) ho dono per bo. Estiraments, dutxa, gel fred i a fer el sopar.

Dia 22

4 de febrer de 2013. Per organització familiar, avui surto a les 9 del vespre (55', 10 km). No fa fred, però hi ha molta humitat. Fins al passeig marítim passo per un camí fosc com la gola d'un llop (i a més, sense lluna), però que que conec bé. Té una certa gràcia, això de córrer pel mig dels camps, només amb la fràgil llum de les urbanitzacions properes. El passeig, ple de corredors, amb qui ens intercanviem alguna discreta salutació (que no arriba a ser de solidaritat ni, encara menys, de complicitat). La primera meitat em trobo molt bé, però a la segona em trobo les cames pesades, de la tirada d'ahir. Ara m'esperen 48 h completes de descans.

Avui passo del roncar de les onades (per cert, bastant fort) i escolto tot de clàssics. Però el primer que escolto és això:

M'encanta!!!

Dia 21

Quin dia més maco!

3 de febrer de 2013. Des del llit estant se sent el vent com xiula, però aconsegueixo sortir del niu i en silenci cap preparar-me per la botifarra que m'espera. 20 km. Faig un mos i preparo l'aigua. El vent espanta o sigui que escullo 2 capes, malles llargues, gorro i guants. I al carrer. Curiosament, el vent ni es nota: arran de mar, aquest vent terral el modifica tota la façana d'edificis del passeig. Només en algun punt, més esponjat, es nota el vent amb força, sobretot a la tornada. De casa al riu Foix, vora Cubelles, i tornada a casa: 20 km, 1h 40 min, força progressius (tot i un baixón al km 15 que ja va essent habitual, potser  més psicològic que real). Canya!

Dia 20

1 de febrer de 2013. Hosti quin temps: pantalons curts i una samarreta de màniga llarga i a córrer! Diuen que demà vindrà el mal temps (més vent!!!), però aquesta setmana primaveral ha anat de conya. El bon temps m'anima a triar un itinerari de camins de vinya i muntanya, amb algun tram inevitable d'asfalt. Corro per sensacions, amb bon humor, escollint el trencall que ve més de gust a cada moment, de manera que descobreixo tot de corriols, pel pla de mar del Vendrell, estrets i divertits. Quan ja no s'hi comença a veure (no es tracta de fer-me mal, ara), vaig a buscar el passeig a Coma-ruga i enfilo cap a casa (70').

Em canso de sentir el Clapés (quina demagògia que gasten, sovint!) i poso música. Hi ha companys que tenen llistes de música per córrer i fins i tot els de Runedia en distribueixen pel Facebook. La veritat és que jo tinc un gust musical molt eclèctic i amb quatre notes ben parides ja em serveixen per córrer. Avui domina un grup dels anys seixanta, pioners del funky i tot el que vindria després (disco, reggae...). Atenció: The Meters!!!!

Dia 19

30 de gener de 2013. Com que a la tarda anem de públic a El Gran Dictat, surto abans de dinar pel passeig. Un dia d'hivern que no sembla hivern, temperatura primaveral. Que guapa, la platja, un dia així. I en canvi, la sorpresa és que hi ha menys gent passejant que al vespre o a la nit!

Dimecres toca canya, i em clavo un fartleck mexicà 8. Com sempre, les primeres seccions, fresc, m'engresco i baixo dels 4'/km. La garrotada ve quan faig la volta: vent de ponent directe al nas! Tocarà patir de valent. I efectivament, entre l'aire i que ja anava tocat de cames, les últimes seccions he d'abaixar el ritme. Al final, 62' de treball potent.

A La Fura d'aquesta setmana publicaven un reportatge sobre les quantitat de curses que es van fer l'any 2012 al Penedès: més de 50!! El podeu llegir aquí.

Dia 18

28 de gener de 2013. Després de la setmana regenerativa comença la segona fase del pla d'entrenament, que esperem que no sigui degenerativa... De moment, els 60' suaus de cada dilluns, uns 11 km. Fa uns mesos, aquesta seria un temps i una distància dels més "potents" del meu ritme d'entrenaments. Ara és xavalla, i puc dir amb satisfacció que estic assimilant molt i molt bé aquest augment de km. Això va bé!

Començo amb vent de cara, molt emprenyador! I castigador!! Però estem ben apanyats si ens tirem enrere amb poca cosa. Sempre he llegit que cal no suspendre un entrenament per una mica de fred, o de vent, o de pluja... És qüestió d'equipar-se i "català a l'atac". Quan escalàvem, i volíem ser unes màquines sense seny, d'això en dèiem "curtir-se": llargues aproximacions, graus de via per sobre les nostres possibilitats, castigar braços fins que quedaven durs com a pedres... Eufòria juvenil!

Dia 17

27 de gener de 2013. El dia que a Vila feien la tercera edició dels 10 km. He participat a les dues primeres i sempre he fet MMP. Aquest any li he fet el salt, però tornaré.
I el dia després d'una festuqui de primera: gent sana, bona música... Falta son i sobra alcohol al cos, però la disciplina puja al poder i encara de dia poso a prova les cames. Sort que el Fèlix i l'Alba s'animen a acompanyar-me un tros amb la bici (un tros, només, per evitar massa pujades), i els km passen suaument. Els rodatges lliures i suaus són agraïts, es tracta de córrer el temps marcat i això dóna una llibertat poc freqüent per escollir l'itinerari que et vingui de gust. Al final, retallada al més pur Mas-style: 70 minuts a ritme de dia del gos i cap a veure el Barça a cal sogre.

Dia 16

25 de gener de 2013. Continuo la setmana tranquil·la amb un rodatge suau de 70'. La sortida és còmoda i agradable, sense gaire fred, amb la lluna que comença dir mentides. Travesso la riera de la Bisbal (es pot saber com és que últimament hi baixi tanta aigua?) i m'arribo fins al Francàs, tot molt solitari.

El mar està molt bonic, amb el reflex de la mentidera... M'acompanya l'últim descobriment musical: Andrew Bird (Spotify). Sona molt i molt bé!

Dia 15

23 de gener de 2013. Semblava que feia una eternitat que no corria, i tan sols feia dos dies i mig. Enceto la setmana regenerativa, per assimilar el fort increment de quilòmetres que porto des que he començat: 45' suaus, però amb una ventada de por!! A partir dilluns que ve torna la canya, un no parar fins al punt àlgid de la piràmide, que serà el dia que faci el rodatge de 30 km. Uff!
Aquest és un vídeo molt guapo dels Vendrell Runners. Motivador...

Dia 14

20 de gener de 2013. Avui poca cosa a dir: havent dinat em quedo penjat a casa i decideixo sortir 50', a ritme suau. Demà comença la setmana regenerativa, que consisteix a suprimir l'entrenament de sèries/canvis de ritme i el rodatge llarg. Les cames ho necessiten després de 3 setmanes d'increment progressiu de quilòmetres. Les noto dures com una pedra, i això que estiro abans i després. Potser m'aniria bé fer un massatge? Ja veurem...

Dia 13

19 de gener de 2013. Reorganitzo la setmana per tal de fer el rodatge llarg (20 km) avui dissabte al matí acompanyat. Collons, com canvia això. Quan corres al costat d'algú els quilòmetres volen. La solitud i el fred dels últims entrenaments els oblido ràpid en companyia del Valen, un crac! Un inconvenient, però: plou! Ell ho té clar, i tirem milles. Plou poc ("però pel que plou plou prou", diuen), però acabem rabejats. La primera part ens la passem xerrant, una mica de tot; després el cansament ens impedeix (hauria de dir "m'impedeix", més aviat) dir gaire cosa. Vaig enregistrant mentalment tots els consells que em va donant per fer la marató (gràcies!) i mentrestant anem fent. Jo no volia anar a menys de 5', però no hi ha manera, xerrant xerrant marquem entre 4'40" i 4'50"!!! I la bona notícia és que em trobo fantàsticament bé, una mica descoordinat (que curiós, això), però bé de coco i de cardio. Arribem a casa satisfets i jo, personalment, amb moltes i bones sensacions!

Quins valents!

Dia 12

16 de gener de 2013. Avui he tingut una sorpresa: la riera de la Bisbal plena d'aigua, un cabal suficient perquè per travessar-la hagi hagut de fer bastants equilibris. Es tracta d'una riera, amb un llit ample, sempre seca, plena de còdols, que només de tant en tant porta aigua. El que no havia vist mai encara és que sense haver plogut hi hagués aquesta aiguada... Misteri! La riera franqueja per una banda la zona de les Madrigueres, l'únic espai de litoral baixpenedesenc que no està urbanitzat. I això que d'intents n'hi ha hagut i de potents! Entitats com el GEVEN van lluitar amb èxit per a la seva conservació.
Avui, 12 km de canvis de ritme, 60'. Els entrenaments de qualitat són durs, d'acord, però ara per ara són els més esperats de la setmana. Són els més variats, els més divertits, els que omplen més. T'adones que has treballat, que has exprimit els músculs tant com has pogut, de la manera més sostinguda possible. La sensació final és estimulant que culmina amb els estiraments, la dutxa i el gel fred. I, per què no?, la cerveseta!! Canyaaa!!

Dia 11

15 de gener de 2013. Per tot un seguit de contratemps (organització familiar, una ventada de por, etc.) la tirada de 60' d'ahir dilluns la passo al dimarts. És un mal dia, perquè arribo de pencar a quarts de nou tocats i ja no tinc ganes de sortir, però... disciplina! Rodo 40', tenint en compte que l'endemà toca entrenament de qualitat i convé no passar-se. Se'm fa curt, bon senyal! Bé de cames. Gaudeixo de la nit amb el so dels The Pinker Tones:

A volaaaaar!!!!!!!!

Dia 10

13 de gener de 2013. Avui tocava botifarra de 20 km, però refaig el pla per córrer la 2a Cursa Ciutat (??) de Calafell. M'apunto en els 10 km, que passen pel passeig marítim, que tantes vegades recorro a l'hivern, de nit, tot entrenant. No hi puc faltar. El Valen em suggereix de rodar uns km abans i uns després, per allargar els 10 km. I així ho faig: surto de casa ja equipat, em presento a la línia de sortida 5' abans, temps suficient per deixar la roba de més dins d'una bossa al guarda-roba. Hi ha força ambient, no fa tan de fred com a primera hora, bona organització, espais amplis, voluntaris a tot el recorregut... La cursa va comsi-comsà, 42'51" [no hi ha manera d'arribar als 40'!!!], que, tenint en compte que hem trobat molts moments amb vent dur de cara, dono per bons. [Curiós, això de les curses: en alguna altra, amb aquest temps hauria quedat moltíssim més endavant. Això significa que hi havia un bon nivell. En canvi, a la de 5 km, amb el temps de Coma-ruga per Sant Esteve hauria acabat el 10è de la general!!] Acabo bé de cames i allargo 4 km més. Total: 3 + 10 + 4: 17 km, ben suportables i amb bones sensacions, que és el més important!!

Dia 9

11 de gener de 2013. Allò que dèiem: per vèncer la monotonia, avui em disposo a fer un rodatge suau de 70' per un camí que no freqüento gaire. Direcció a ponent, delectant-me com el cel va canviant de color, com el negre es va menjant el groc. Al port de Coma-ruga he de parar, embadalit amb això:

Ja de tornada, deixo al meu darrere aquest espectacle i m'endinso en un altre, la foscor de les Madrigueres sota el paraigua enorme del gegant Orió (guaiteu quina història que se n'explica a la mitologia grega i romana), una constel·lació que recordo com de petit me la mirava i remirava amb prismàtics, des del terrat de casa, embolicat amb una manta. Encara recordo els noms d'alguna de les seves estrelles: Bellatrix, Betelgeuse... I ben a prop, la petitíssima constel·lació de les Plèiades (o les 7 cabretes, que dèiem), que ben just puc distingir a ull nu.

I xino-xano, cap a casa, a descansar. Diumenge hi ha la cursa de 10 km a Calafell, que hauré d'allargar fins als 20 reglamentaris. Uffff!

Dia 8

9 de gener de 2013. Que bé que van 48 h seguides de descans!! Ho necessitava. I que important és fer un entrenament variat!! Hipermotivat preparo un fartlek mexicà 8, que amb l'escalfament i el refredament resolc en en 62'. No caure en l'avorriment veig que és importantíssim per tal que la feina tingui efectes positius. Córrer desmotivat i sense ganes és desagradable i contraproduent. Ja que en l'època de l'any que estem i l'hora que surto no puc aconseguir varietat d'itineraris (com enyoro la muntanya!), alternar exercicis diferents en els entrenament de qualitat ajuda a superar la monotonia.

Avui m'he trobat un munt de corredors: potser perquè era més d'hora que de costum (19 h)?, potser perquè diumenge hi ha una cursa pel mateix passeig? M'agradaria dir que hi ha una certa complicitat entre els corredors, però el cert és que el més corrent és que no tornin la salutació. Per què?

Aquest és un dels temes que m'han acompanyat avui: un temarro de nassos!!!!

Dia 7

7 de gener de 2013. Després de la pallissa d'ahir, noto les cames tocadetes, però em disposo a fer els 60' reglamentaris. Començo alegre, però als 40' agafo les tisores, retallada i cap a casa. Ja ho diu el Murakami, que els músculs es recorden de l'esforç... (L'heu llegit, aquest autor? A més del De què parlo quan parlo de córrer, recomanable per a tot corredor, llegiu Tòquio blues. Finíssim!)

Aconsegueixo estar una estona més amb el Fèlix i l'Alba, que aboi (quina paraula, aquesta, tan penedesenca!) no els he vist, i amb la Sònia, que tan malament ho ha passat avui! Us estimo!!!!

Dia 6

6 de gener de 2013. Dia de Reis i tradicional desfilada matinal per les cases de la família (l'última tecnologia dels de la poma també entra a casa!!).

Àgape a cals sogres, tarda de futbol... A la mitja part del Barça-Espanyol, m'escapo per complir amb la botifarra dels diumenges: 17 km. Crec que sortint a córrer passant del futbol, després d'un dinar familiar i enmig de la fresqueta i la solitud, demostro sobradament el meu compromís amb aquest projecte, no que sí? Doncs au, m'equipo i surto amb la TDP a les orelles. Al km 7 o 8 ja veig que alguna cosa passa, com més vaig, més pesades em sento les cames! Vaig bevent aigua, més per força que per ganes. De casa al Francàs, del Francàs a Segur pel passeig, i cap a casa: clavo els 17 km a un ritme prou mantingut (track). Objectiu complert, però... quina solitud, quina interminable i freda solitud...

Dia 5

4 de gener de 2013. Avui me les empesco per sortir encara de dia, a quarts de sis. Em calço les Trabuco i cap a la muntanya. No fa gaire fred, tot i que els camps tenen l'aspecte d'hivern: ceps pelats, alguna fumerola blanca de vergues cremant... El sol s'està amagant, però el cel està claríssim. Quina sort, poder triar de córrer per asfalt o per muntanya i vinyes. M'agrada aquest país, tenir de tot. Calafell també és així, mar i muntanya; navegar, escalar, bussejar, córrer... Convido a qui vulgui a ensenyar-li els raconets i vistes més sublims sense sortir del terme. Al final, 60', per camins i senders, no  tan suaus com estava previst. Per complir el temps, faig volta pujant al mirador del Comú. La vista és de postal: la punta Palomera (on hi ha el roc de Sant Gaietà), la punta Galera (a la Torre), el cap de Salou i fins a les muntanyes de Tivissa (i potser els Ports i tot), ben perfilades damunt d'un cel de color taronja. Bru - tal!

Dia 4

3 de gener de 2012. Per aquelles coses que passen, l’entrenament de ritmes del dia abans el passo a avui al matí, encara sort que les obligacions familiars i laborals ho permeten. Córrer de matí pel costat del mar és fantàstic, llàstima de la superfície de ciment... I avui, precisament, ens hem despertat amb una baixada forta de temperatura: 5º quan surto de casa. Per sort, el fred ja fa temps que no m’espanta: primera capa, ben arrapatellada (no busqueu el nom als diccionaris, és del parlar baixpenedesenc), segona capa, malles llargues, mitjons, gorro, guants... i a córrer. Al principi sempre es diu que sortir a córrer és barat: unes vambes (potser el més car), uns pantalons curts i una samarreta. Però quan comences a córrer amb regularitat i durant tot l’any, i proves alguna peça tècnica, les samarretes i xandalls de cotó els llences a la brossa! Gastar-se calés amb un parell de mudes de roba tècnica (d’abric i d'estiu) és una decisió molt i molt sàvia. Visiteu botigues especialitzades, Can Terrades o Can X-Terra, per exemple!!

Avui, canvis de ritme: 10’ escalfament, 4x(1 km ràpid (4’) + 1 km lent (6’)), 10'  refredament). El Raimon em va prevenir que aquesta feina és molt important i que segurament era la més dura i difícil. De moment, avui m’ha anat molt bé, tot i que és cert que els dos darrers sectors ràpids costen una mica més. Cap a la marató!!!

Dia 3

1 de gener de 2013. Ja hem començat l’any nou. Després d’una nit de marxeta (discreta) i un dinar a cals pares, costa posar-se a córrer, amb la foscor i la frescor de la nit (que lúgrube que és, el passeig marítim, de nit!! Quin contrast amb la lluminositat del dia!). Però sorprenentment no em costa gaire de canviar-me i complir amb el pla marcat: rodatge suau de 60’, progressiu, arribant a menys de 5 min/km. 

Dia 2

30 de desembre de 2012. Primera tirada llarga, 15 km. Fa mandra, però diuen que córrer llarg et fa més corredor i agafes el fons que necessites. El Fèlix diu que em vol acompanyar: no m’hi puc negar (qui pot dir no que el seu fill vulgui seguir les teves petjades?). Decidim que vingui un tros en bici. El dia és magnífic, i el ritme molt suau. Al cap de 7 km, el deixo a casa i faig una altra volta, fins a fer-ne 14 i mig: no és el que tocava, però no deu venir d’aquí. De fet, interiorment i realistament (?!) sé que aquest pla d'entrenament serà això, el pla del no ve d'aquí...

Dia 1

28 de desembre de 2012. Avui, per començar (ja m’he perdut els entrenaments de dilluns i dimecres! Ves quin acudit, començar un pla per les festes de Nadal!!), rodatge de 60 minuts. Ha estat un dia difícil. Rebo la factura dels telèfons mòbils i em foten una castanya que no lliga gens amb el contracte que vaig "signar" (per telèfon, com es fa ara) el mes anterior, que resulta que no ho havia entès bé! Quins nassos, te les foten pertot arreu! M’imagino un departament sencer d’empleats buscant la manera d’enredar la gent amb totes les tàctiques de màrqueting agressiu i publicitat enganyosa. I per acabar-ho d’adobar, em truquen del taller: la reparació del cotxe val 2.700 euros!! Per plorar! És el moment de sortir a córrer. Suau, pel passeig, amb música (des de Rosana fins a Lenny Kravitz) i una magnífica lluna plena. Reconfortant i, tot plegat, molt, molt  iniciàtic.

Dia 0

Mai hauria dit que un dia em plantejaria córrer una marató. 42 quilòmetres els trobo una animalada, molt pròpia dels corredors que segueixo, no pas feta per a mi. Però des que vaig començar a córrer curses, alguna cosa hi devia haver dins meu que m’hi portaria. El Pep, el barber, de seguida ho va veure i m’ho va dir: “No ho dubtis, un dia correràs una marató!”. Doncs ja hi som, ho provarem! M’ajuden el meu cosí Raimon, que des del 1980 no ha parat de fer maratons, per tots els continents. Ell m’ha preparat un pla de 12 setmanes i m’anima a aspirar de fer-la en 3 h 38 min. Li dic que sortirà com sortirà, però que ja ho firmaria. El que vull és acabar-la, cansat però content. I el meu amic Valen, que també ha fet maratons i altres moltes curses. Em va dir que algunes tirades llargues les podríem fer junts. A veure si és veritat, perquè si no, que llargs que es deuen fer 20 o 30 km... 

Nois, confio en vosaltres... La Marató de Barcelona m'espera!