Dia 0
Mai hauria dit que un dia em
plantejaria córrer una marató. 42 quilòmetres els trobo una animalada, molt
pròpia dels corredors que segueixo, no pas feta per a mi. Però des que vaig
començar a córrer curses, alguna cosa hi devia haver dins meu que m’hi
portaria. El Pep, el barber, de seguida ho va veure i m’ho va dir: “No ho
dubtis, un dia correràs una marató!”. Doncs ja hi som, ho provarem! M’ajuden el
meu cosí Raimon, que des del 1980 no ha parat de fer maratons, per tots els
continents. Ell m’ha preparat un pla de 12 setmanes i m’anima a aspirar de
fer-la en 3 h 38 min. Li dic que sortirà com sortirà, però que ja ho firmaria.
El que vull és acabar-la, cansat però content. I el meu amic Valen, que també
ha fet maratons i altres moltes curses. Em va dir que algunes tirades llargues
les podríem fer junts. A veure si és veritat, perquè si no, que llargs que es
deuen fer 20 o 30 km...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada