6 de gener de 2013. Dia de Reis i tradicional desfilada matinal per les cases de la família (l'última tecnologia dels de la poma també entra a casa!!).
Àgape a cals sogres, tarda de futbol... A la mitja part del Barça-Espanyol, m'escapo per complir amb la botifarra dels diumenges: 17 km. Crec que sortint a córrer passant del futbol, després d'un dinar familiar i enmig de la fresqueta i la solitud, demostro sobradament el meu compromís amb aquest projecte, no que sí? Doncs au, m'equipo i surto amb la TDP a les orelles. Al km 7 o 8 ja veig que alguna cosa passa, com més vaig, més pesades em sento les cames! Vaig bevent aigua, més per força que per ganes. De casa al Francàs, del Francàs a Segur pel passeig, i cap a casa: clavo els 17 km a un ritme prou mantingut (track). Objectiu complert, però... quina solitud, quina interminable i freda solitud...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada