Dia 35

27 de febrer de 2013. L'operació massatge/descans ha estat tot un èxit. Començo la setmana superbé de cames i avui faig un farleck mexicà fortet, però amb bones sensacions. La marató és a prop i torna la motivació. Ja començo a pensar en el dia després, nous projectes, nous reptes per superar, per notar que estic viu...

He sortit de dia i he arribat de nit a casa. de tornada, per llevant el cel s'anava tornant més i més fosc. Una immensa capa de núvols negres anava avançant i cobrint el cel. Cada vegada que mirava enrere els tenia més a sobre, fins que ha passat el que havia de passar: els dos darrers km, sota la pluja, una pluja freda que m'ha deixat gelat. Amb algun company de vegades se'ns ha posat a ploure tot corrent, però t'ho prens com un al·licient, divertit, fins i tot; avui no, avui feia massa fresca. Al final, 62', 12,5 km.

Vet aquí un videoclip amb el tema "Corro sota la pluja", de l'Anna Roig. Ta bé...

Dia 34

25 de febrer de 2013. Avui em salto l'entrenament per fer-me un massatge a Fisionatura per descarregar tensió a les cames. Demà passat, sant tornem-hi.

Dia 33

24 de febrer de 2013. Avui, una vegada descartada la possibilitat de fer una mitja per problemes de calendari, tenia previst fer un test sobre els 21 km. Sabia que la marca no seria del tot significativa per al temps previst de la marató, perquè si l'ambient de cursa claríssimament dóna ales, com diuen, intentant-ho sol...

Surto ben d'hora, a les 8. Fa fred, però tampoc tant com el termòmetre assenyala: 2ºC. Sort del solet... Faig un km tranquil·let i poso en marxa el rellotge. Miro de no embogir amb el ritme, cosa que em costa molt. És una cosa que trobo que he de millorar, una ductilitat en el ritme, saber córrer ben lent o ben ràpid quan convé. Fa la sensació que faig sempre els ritmes molt semblants... Córrer per temps m'angoixa, és ben clar, m'envia endavant, sense control, sense pensar en la segona part de la cursa. Potser aquest és el motiu dels baixons del final.

Arribo al Club Nàutic de Cubelles, 10 km, en 47'30", que està prou bé, i de tornada... sorpresa, vent dret al nas, fort! Prometo que en sortir m'hi he fixat i que no en feia. Dedueixo que s'ha anat aixecant amb el dia i sobretot certifico que es nota més per la zona de Cubelles i Cunit, amb pocs edificis arran de passeig. La tornada es fa molt pesada. Al km 15, prenc un gel i aigua que havia deixats amagats en passar, però com sempre no sembla que facin gran cosa, perquè el tram final costa, costa, i el ritme baixa força.

Arribo als 21,1 km prop de casa marcant 1:42:23. És la pitjor marca en una mitja, 10 segons més que la primera de la meva vida. Lletania d'excuses: el vent, horrorós; desnivell respectable dels 2 km finals fins a casa; la solitud i la manca d'al·licient; angoixa per fer marca... Uff!!

Sí que ha fet fred, sí!

Dia 32

22 de febrer de 2013. La veritat és que fins ara tot havia anat de primera. Les temudes tirades llargues han estat patidores i solitàries, però completades disciplinadament; els entrenaments de qualitat els he fet a un nivell clarament exigent; i les tirades intermèdies, còmodes i plaents. No hi ha cap lesió, cap entrebanc familiar ni laboral... Però aquesta setmana, després dels 30 km de diumenge, sembla com si estigués saturat. Em costa més recuperar-me, els dies de descans sento les cames cansades. No sé si és cansament, sobreentrenament... Hi ajuda el fet que estic una mica desorientat respecte del pla: teòricament, aquest diumenge hauria de fer una mitja, a un ritme competitiu, per comprovar l'estat de forma i calcular les possibilitats de temps per a la marató. El cas és que les mitges d'aquest diumenge són a Balaguer o a Girona, massa lluny. I l'altre diumenge n'hi ha a Cambrils, però ja només faltaran 15 dies per a la marató i em diuen que no hauria d'apretar gaire (i fer una mitja sense apretar, perquè surti un temps de pena, pot desmoralitzar?). Em plantejo fer un test de 21 km jo sol, però és evident que el temps no serà mai tan bo com en cursa.

Suposo que els lacònics apunts dels darrers dies d'aquesta setmana confirmen tot això. De totes maneres, amb aquests pensaments surto i compleixo amb 75' tranquils, sota un cel amenaçador. Mentre no sigui un mal auguri de res...

Dia 31

20 de febrer de 2013. S'acaben les energies, però avui s'ha d'apretar. Decideixo fer alguna cosa nova, menys temps i km, però més intensitat: 6 sèries d'1 km amb 2 min de recuperació trotant. Les sèries totes al voltant de 4'05", que està molt bé. En total 55', 10,5 km.

Dia 30

19 de febrer de 2013. L'entrenament previst per a ahir, l'endemà dels 30 km, l'ajorno per a avui. Ahir em trobava bé, sense cap dolor, només amb les cames un mica pesades, però no em volia passar. Avui dedico només 45' molt suaus per fer 8 km i demà ja serà un altre dia.

Dia 29

17 de febrer de 2013. Avui arribo a la punta de la piràmide del pla d'entrenament. Diuen que és el dia més important, el dia de la tirada obligatòria de 30 km. Aquest és el dia (marató a part) que més por em feia en el moment de començar el pla. Mai hauria pensat que faria 30 km, però com que és el resultat d'un procés acumulatiu, abans de començar ja ho veia força factible. Malgrat tot, decideixo buscar algun al·licient per fer la "tiradeta" com més suportable millor. En no trobar ningú que m'acompanyi, en maquino una de grossa: plantar-me en tren a Sitges i tornar corrent a Calafell, tot costejant. Reviso el recorregut amb el Google Earth. El conec prou bé, però hi ha dos punts que són una incògnita: l'enllaç del passeig de Sitges amb el camí dels Colls, i el sector racó de Santa Llúcia-Cubelles. Sé que no serà un problema important i que això també forma part de l'al·licient, i que fa sortir de la monotonia de la cursa contínua per asfalt/rajola, activa adrenalina, un repte...

Avui també és un assaig del dia de la marató: alimentació/hidratació del dia precursa, escollir el material adequat, llevar-se d'hora amb el material a punt (per no fer gaire sagaratada), agafar el tren, control del ritme...

Sortint ja de Sitges

Arribo a Sitges a les 8.41 h, m'acabo d'equipar i a córrer pel mig d'una vila ben adormida i deserta. Passo per davant del Cau Ferrat i del Museu Maricel i m'enganxo a la mar, avui ben planxada, que no deixaré en tot el recorregut. Al cap de 4,5 km, arribo al camí dels Colls. El passeig s'acaba a la desembocadura de la riera de Ribes, com he dit un dels punts "foscos", però a l'hora de la veritat no ofereix cap mena de dificultat, llevat la d'haver de fer un tram de platja plena de còdols, amb el perill de rebrincades. El camí dels Colls, d'uns 3,5 km, és bonic, arran de mar, però una mica brut. També passa pel costat de la via del tren (i rememoro la xerrada extraordinària del dia abans del Jaume Figueres sobre l'origen d'aquesta línia, construïda amb 5.000 treballadors en 5 anys, túnels del Garraf inclosos!!). Hi passa un GR i hi trobo un munt de caminadors. No tenia previst seguir un camí trail en una tirada com aquesta, però tornem-hi: adrenalina!

A Vilanova ressegueixo tot el passeig fins a l'ermita de Gervasi, saludant força corredors. Es veu que hi ha un corriol arran del restaurant La Cucanya i el mar, però també em diuen que és dolent. Emprenc el pla B, que és fer marrada per l'interior fins que acaben les roques i comença la platja de Cubelles. I aquí, un altre contratemps: els camins per on comptava passar estan tallats, o sigui que cal anar primer arran de via, i després per la sorra, que per sort no està gaire tova. I a sobre, comença a ploure!

Objectiu complert

Arribo al passeig de Cubelles i al riu Foix: comença terreny conegut. El plugim no m'abandona durant tota l'estona, però per sort no molesta gaire. Des d'aquí, poso (per fi!) velocitat contínua de creuer cap a Calafell. La mitja marató em surt a 1 h 47 min, a Mas Mel, i em noto tocadet. Prenc un gel: només n'he pres un parell de vegades, en algun entrenament i alguna cursa, i no sé si realment fan alguna cosa. M'entra d'allò més bé però dubto una mica dels efectes que pugui provocar. Les cames em fan mal i tinc ganes d'acabar, però em prometo a mi mateix complir amb el quilometratge compromès. Passo de llarg de Calafell (només porto 23 km!) fins a Sant Salvador i amb el trajecte de tornada fent una mica de volta marco davant de l'estació on tinc el cotxe exactament 30 km, 2 h 35 min, a 5'07" el km. Contentíssim! Estiraments, foto i cap a casa. La marató és més a prop! Patiré, però l'acabaré!!

Dia 28

15 de febrer de 2013. Per feina, he passat tot el matí a Barcelona, i m'hi he quedat a dinar i a badar una mica pel centre, com havia fet tantes vegades quan hi anava a estudiar. El cas és que això d'anar a ciutat cansa, em cansa molt. Però arribo a quarts de sis, em calço i a córrer. 65' còmodes per resseguir tot de camins de darrere casa mateix, aprofitant la llum de dia. Una ruta més que coneguda, però que gaudeixo com si fos el primer dia. Després de tants i tants km per asfalt i rajola, ja tocava posar-me les Trabuco i resseguir camps i boscos. Ni ràdio ni música, només els sorolls de la muntanya, algun tractor i, això sí, la serenata dels gossos de les urbanitzacions.

Després de tants mesos de no circular-hi, em trobo amb algunes novetats agradables i menys agradables: la primera, un camp immens que servia d'abocador de runa convertit en vinya; la segona, diria que cada vegada hi ha més tifes de gos!

Dia 27

13 de febrer de 2013. El dia no pintava gaire bé: la nena malalta, havia de portar el nen i tres nenes més a anglès, havia d'anar a la ràdio (per fer-me una entrevista en un programa que es diu "Gent de Calafell")... Al final (gràcies, Sònia!) puc organitzar-ho tot i faig 12 km, 65' exactes per fer 2 sèries de 3 km, la primera a 13' i la segona a 12'. Per tant, els km ràpids a una mitjana de 4'10"/km!! Fabulós!!! Espero que a la tirada de diumenge no ho acabi pagant...

Per cert, ja estic oficialment INSCRIT a la marató, la inscripció número 16.174, aproximadament, una bona colleta!!

Dia 26

11 de febrer de 2013. 57' de rodatge moooolt suau postmegatirada d'ahir. Surto amb el xip d'anar molt tranquil fruint del paisatge i, sobretot, del cel, immensament variat, ple de matisos, formes i colors. Els igers i altra fauna semblant xalarien d'allò més, i jo, avui, sense càmera... Avui ho faig millor que altres dies: vaig pel passeig contra el vent (una altra vegada, un dia més, el vent!!!) i torno d'empopada, més tranquil. Les cames estan pesadíssimes, i mira que ahir i tot avui m'he sentit d'allò més bé, ni rastre dels km d'ahir. Però la segona meitat de l'entrenament costa, costa... Decideixo que demà anul·laré la sortideta prevista, per recuperar, i fer les sèries de dimecres millor.

Dia 25

10 de febrer de 2013. Diumenge de Carnaval. Em llevo a quarts de vuit, amb una mandra de por, però així, fent la feina ben d'hora ben d'hora, robo menys temps a la família. Menjo una mica i preparo el material per a la botifarra que m'espera: 27 km. És la prèvia a la tirada obligada de 30 km, que serà diumenge que ve. Mai he corregut tant de tros ni tant de temps seguit, o sigui que la cosa fa respecte.

Surto de casa a les 8.10 h. està tot desert, menys alguns ciclistes que comencen la ruta. M'encamino cap al passeig i decideixo anar cap a ponent. El solet, mandrós, comença a fer-se amo i senyor del dia, però no serà fins als últims km que ho aconseguirà. Malgrat tot, no fa gaire fred i, oh miracle!, no fa vent!! El primers km es fan bé i miro de no apretar gaire, sabent el que m'espera. En arribar al Francàs, s'acaba el passeig i el recorregut normal aniria per l'interior, per la banda de dalt de la via, però m'agradaria trobar un pas arran de platja. Puc allargar per un carrer mig asfaltat fins que queda tallat. Aleshores decideixo anar a l'aventura: evito la sorra, però enfilo un caminet que em porta a passar pel costat de la via. Una mica arriscat, però no per sort no passa cap tren i no tinc ganes de fer tota una volta més endins. 100 metres només i arribo a un altre carrer que ja porta directament fins gairebé al Roc de Sant Gaietà. Passo pel port, maco, però molt buit. Travesso aquest poblet de fireta i m'adono que tan sols he fet 11 km. És qüestió d'allargar una mica més. Agafo el camí de ronda fins a l'ermita de Berà, bonic per passejar-hi i distreure's amb les vistes del mar i dels pins recargolats pel vent, a l'esquerra, i per unes cases impagables a la dreta. A Berà ressegueixo la platja Llarga, controlant el GPS i desitjant veure el 13 per fer la volta. No passa fins al Club Nàutic de Creixell, una destinació habitual d'estiu per mar amb el Hobie. Paro un parell de minuts per menjar un tros de barreta i per beure, i sant tornem-hi.

Vaig bé de cames, però "només" he fet una quinzena de km. Passat el Roc, provo de trobar algun pas arran de sorra per no fer volta, però al final, he de fer tot un tram per la platja, amb una sorra tovíssima. Serro les dents i arribo al passeig del Francàs i Coma-ruga. Llàstima que no es pugui córrer de manera contínua paral·lel al mar. No dic un passeig, però un camí de ronda seria maco que hi fos. Intento fer alguns km una mica més ràpids. Finalment, arribo a casa: 25,1 km, 2 h 6 min, a un ritme mitjà de 5'13", pràcticament al temps previst per a la marató. Un entrenament llarg, però sorprenentment suportable. Això rutlla!

Una bona tirada!

Dia 24

8 de febrer de 2013. Els dies de rodatge suau, com avui (70'), m'agraden. I si a més puc començar i acabar amb llum de dia, encara més. Aprofito la tranquil·litat del dia per descobrir nous camins, pel pla del Vendrell. Quina sort poder córrer per llocs així!

Típic del Penedès: marges de pedra, una immensa mata de margalló, una pita que treu el cap...
i una carretera espatllant-ho tot!!

Dia 23

6 de febrer de 2013. Avui travesso l'equador del pla d'entrenament. He fet 23 sortides i me'n queden 23 fins al 17 de març. La veritat és que estic molt satisfet. L'increment brutal de km respecte del que acostumava fer de moment l'he assimilat més que bé. No hi ha dolor, ni por, ni desmotivació... També és cert que fins ara era dur, però les dues setmanes que m'esperen són pitjor: diumenge 27 km, i l'altre, 30. I en comptes de quatre, cinc entrenaments a la setmana. Si supero aquest Tourmalet, es podrà dir que la feina ja està feta i només caldrà anar baixant suaument la intensitat fins al dia D. Bufff!

Avui, 13 km (70') de canvi de ritmes: 4 x (1 km ràpid + 1 km lent), amb 15' d'escalfament per davant i 15' de tornada a la calma pel darrere. Els km ràpids, a uns 4'10", i els lents, a uns 5'30"/6'. Amb la ventada que feia (quins dies que portem, de vent! El dia de la marató ja pot fer vent, que ja hi estic més que adaptat!!) ho dono per bo. Estiraments, dutxa, gel fred i a fer el sopar.

Dia 22

4 de febrer de 2013. Per organització familiar, avui surto a les 9 del vespre (55', 10 km). No fa fred, però hi ha molta humitat. Fins al passeig marítim passo per un camí fosc com la gola d'un llop (i a més, sense lluna), però que que conec bé. Té una certa gràcia, això de córrer pel mig dels camps, només amb la fràgil llum de les urbanitzacions properes. El passeig, ple de corredors, amb qui ens intercanviem alguna discreta salutació (que no arriba a ser de solidaritat ni, encara menys, de complicitat). La primera meitat em trobo molt bé, però a la segona em trobo les cames pesades, de la tirada d'ahir. Ara m'esperen 48 h completes de descans.

Avui passo del roncar de les onades (per cert, bastant fort) i escolto tot de clàssics. Però el primer que escolto és això:

M'encanta!!!

Dia 21

Quin dia més maco!

3 de febrer de 2013. Des del llit estant se sent el vent com xiula, però aconsegueixo sortir del niu i en silenci cap preparar-me per la botifarra que m'espera. 20 km. Faig un mos i preparo l'aigua. El vent espanta o sigui que escullo 2 capes, malles llargues, gorro i guants. I al carrer. Curiosament, el vent ni es nota: arran de mar, aquest vent terral el modifica tota la façana d'edificis del passeig. Només en algun punt, més esponjat, es nota el vent amb força, sobretot a la tornada. De casa al riu Foix, vora Cubelles, i tornada a casa: 20 km, 1h 40 min, força progressius (tot i un baixón al km 15 que ja va essent habitual, potser  més psicològic que real). Canya!

Dia 20

1 de febrer de 2013. Hosti quin temps: pantalons curts i una samarreta de màniga llarga i a córrer! Diuen que demà vindrà el mal temps (més vent!!!), però aquesta setmana primaveral ha anat de conya. El bon temps m'anima a triar un itinerari de camins de vinya i muntanya, amb algun tram inevitable d'asfalt. Corro per sensacions, amb bon humor, escollint el trencall que ve més de gust a cada moment, de manera que descobreixo tot de corriols, pel pla de mar del Vendrell, estrets i divertits. Quan ja no s'hi comença a veure (no es tracta de fer-me mal, ara), vaig a buscar el passeig a Coma-ruga i enfilo cap a casa (70').

Em canso de sentir el Clapés (quina demagògia que gasten, sovint!) i poso música. Hi ha companys que tenen llistes de música per córrer i fins i tot els de Runedia en distribueixen pel Facebook. La veritat és que jo tinc un gust musical molt eclèctic i amb quatre notes ben parides ja em serveixen per córrer. Avui domina un grup dels anys seixanta, pioners del funky i tot el que vindria després (disco, reggae...). Atenció: The Meters!!!!