Dia 19

30 de gener de 2013. Com que a la tarda anem de públic a El Gran Dictat, surto abans de dinar pel passeig. Un dia d'hivern que no sembla hivern, temperatura primaveral. Que guapa, la platja, un dia així. I en canvi, la sorpresa és que hi ha menys gent passejant que al vespre o a la nit!

Dimecres toca canya, i em clavo un fartleck mexicà 8. Com sempre, les primeres seccions, fresc, m'engresco i baixo dels 4'/km. La garrotada ve quan faig la volta: vent de ponent directe al nas! Tocarà patir de valent. I efectivament, entre l'aire i que ja anava tocat de cames, les últimes seccions he d'abaixar el ritme. Al final, 62' de treball potent.

A La Fura d'aquesta setmana publicaven un reportatge sobre les quantitat de curses que es van fer l'any 2012 al Penedès: més de 50!! El podeu llegir aquí.

Dia 18

28 de gener de 2013. Després de la setmana regenerativa comença la segona fase del pla d'entrenament, que esperem que no sigui degenerativa... De moment, els 60' suaus de cada dilluns, uns 11 km. Fa uns mesos, aquesta seria un temps i una distància dels més "potents" del meu ritme d'entrenaments. Ara és xavalla, i puc dir amb satisfacció que estic assimilant molt i molt bé aquest augment de km. Això va bé!

Començo amb vent de cara, molt emprenyador! I castigador!! Però estem ben apanyats si ens tirem enrere amb poca cosa. Sempre he llegit que cal no suspendre un entrenament per una mica de fred, o de vent, o de pluja... És qüestió d'equipar-se i "català a l'atac". Quan escalàvem, i volíem ser unes màquines sense seny, d'això en dèiem "curtir-se": llargues aproximacions, graus de via per sobre les nostres possibilitats, castigar braços fins que quedaven durs com a pedres... Eufòria juvenil!

Dia 17

27 de gener de 2013. El dia que a Vila feien la tercera edició dels 10 km. He participat a les dues primeres i sempre he fet MMP. Aquest any li he fet el salt, però tornaré.
I el dia després d'una festuqui de primera: gent sana, bona música... Falta son i sobra alcohol al cos, però la disciplina puja al poder i encara de dia poso a prova les cames. Sort que el Fèlix i l'Alba s'animen a acompanyar-me un tros amb la bici (un tros, només, per evitar massa pujades), i els km passen suaument. Els rodatges lliures i suaus són agraïts, es tracta de córrer el temps marcat i això dóna una llibertat poc freqüent per escollir l'itinerari que et vingui de gust. Al final, retallada al més pur Mas-style: 70 minuts a ritme de dia del gos i cap a veure el Barça a cal sogre.

Dia 16

25 de gener de 2013. Continuo la setmana tranquil·la amb un rodatge suau de 70'. La sortida és còmoda i agradable, sense gaire fred, amb la lluna que comença dir mentides. Travesso la riera de la Bisbal (es pot saber com és que últimament hi baixi tanta aigua?) i m'arribo fins al Francàs, tot molt solitari.

El mar està molt bonic, amb el reflex de la mentidera... M'acompanya l'últim descobriment musical: Andrew Bird (Spotify). Sona molt i molt bé!

Dia 15

23 de gener de 2013. Semblava que feia una eternitat que no corria, i tan sols feia dos dies i mig. Enceto la setmana regenerativa, per assimilar el fort increment de quilòmetres que porto des que he començat: 45' suaus, però amb una ventada de por!! A partir dilluns que ve torna la canya, un no parar fins al punt àlgid de la piràmide, que serà el dia que faci el rodatge de 30 km. Uff!
Aquest és un vídeo molt guapo dels Vendrell Runners. Motivador...

Dia 14

20 de gener de 2013. Avui poca cosa a dir: havent dinat em quedo penjat a casa i decideixo sortir 50', a ritme suau. Demà comença la setmana regenerativa, que consisteix a suprimir l'entrenament de sèries/canvis de ritme i el rodatge llarg. Les cames ho necessiten després de 3 setmanes d'increment progressiu de quilòmetres. Les noto dures com una pedra, i això que estiro abans i després. Potser m'aniria bé fer un massatge? Ja veurem...

Dia 13

19 de gener de 2013. Reorganitzo la setmana per tal de fer el rodatge llarg (20 km) avui dissabte al matí acompanyat. Collons, com canvia això. Quan corres al costat d'algú els quilòmetres volen. La solitud i el fred dels últims entrenaments els oblido ràpid en companyia del Valen, un crac! Un inconvenient, però: plou! Ell ho té clar, i tirem milles. Plou poc ("però pel que plou plou prou", diuen), però acabem rabejats. La primera part ens la passem xerrant, una mica de tot; després el cansament ens impedeix (hauria de dir "m'impedeix", més aviat) dir gaire cosa. Vaig enregistrant mentalment tots els consells que em va donant per fer la marató (gràcies!) i mentrestant anem fent. Jo no volia anar a menys de 5', però no hi ha manera, xerrant xerrant marquem entre 4'40" i 4'50"!!! I la bona notícia és que em trobo fantàsticament bé, una mica descoordinat (que curiós, això), però bé de coco i de cardio. Arribem a casa satisfets i jo, personalment, amb moltes i bones sensacions!

Quins valents!

Dia 12

16 de gener de 2013. Avui he tingut una sorpresa: la riera de la Bisbal plena d'aigua, un cabal suficient perquè per travessar-la hagi hagut de fer bastants equilibris. Es tracta d'una riera, amb un llit ample, sempre seca, plena de còdols, que només de tant en tant porta aigua. El que no havia vist mai encara és que sense haver plogut hi hagués aquesta aiguada... Misteri! La riera franqueja per una banda la zona de les Madrigueres, l'únic espai de litoral baixpenedesenc que no està urbanitzat. I això que d'intents n'hi ha hagut i de potents! Entitats com el GEVEN van lluitar amb èxit per a la seva conservació.
Avui, 12 km de canvis de ritme, 60'. Els entrenaments de qualitat són durs, d'acord, però ara per ara són els més esperats de la setmana. Són els més variats, els més divertits, els que omplen més. T'adones que has treballat, que has exprimit els músculs tant com has pogut, de la manera més sostinguda possible. La sensació final és estimulant que culmina amb els estiraments, la dutxa i el gel fred. I, per què no?, la cerveseta!! Canyaaa!!

Dia 11

15 de gener de 2013. Per tot un seguit de contratemps (organització familiar, una ventada de por, etc.) la tirada de 60' d'ahir dilluns la passo al dimarts. És un mal dia, perquè arribo de pencar a quarts de nou tocats i ja no tinc ganes de sortir, però... disciplina! Rodo 40', tenint en compte que l'endemà toca entrenament de qualitat i convé no passar-se. Se'm fa curt, bon senyal! Bé de cames. Gaudeixo de la nit amb el so dels The Pinker Tones:

A volaaaaar!!!!!!!!

Dia 10

13 de gener de 2013. Avui tocava botifarra de 20 km, però refaig el pla per córrer la 2a Cursa Ciutat (??) de Calafell. M'apunto en els 10 km, que passen pel passeig marítim, que tantes vegades recorro a l'hivern, de nit, tot entrenant. No hi puc faltar. El Valen em suggereix de rodar uns km abans i uns després, per allargar els 10 km. I així ho faig: surto de casa ja equipat, em presento a la línia de sortida 5' abans, temps suficient per deixar la roba de més dins d'una bossa al guarda-roba. Hi ha força ambient, no fa tan de fred com a primera hora, bona organització, espais amplis, voluntaris a tot el recorregut... La cursa va comsi-comsà, 42'51" [no hi ha manera d'arribar als 40'!!!], que, tenint en compte que hem trobat molts moments amb vent dur de cara, dono per bons. [Curiós, això de les curses: en alguna altra, amb aquest temps hauria quedat moltíssim més endavant. Això significa que hi havia un bon nivell. En canvi, a la de 5 km, amb el temps de Coma-ruga per Sant Esteve hauria acabat el 10è de la general!!] Acabo bé de cames i allargo 4 km més. Total: 3 + 10 + 4: 17 km, ben suportables i amb bones sensacions, que és el més important!!

Dia 9

11 de gener de 2013. Allò que dèiem: per vèncer la monotonia, avui em disposo a fer un rodatge suau de 70' per un camí que no freqüento gaire. Direcció a ponent, delectant-me com el cel va canviant de color, com el negre es va menjant el groc. Al port de Coma-ruga he de parar, embadalit amb això:

Ja de tornada, deixo al meu darrere aquest espectacle i m'endinso en un altre, la foscor de les Madrigueres sota el paraigua enorme del gegant Orió (guaiteu quina història que se n'explica a la mitologia grega i romana), una constel·lació que recordo com de petit me la mirava i remirava amb prismàtics, des del terrat de casa, embolicat amb una manta. Encara recordo els noms d'alguna de les seves estrelles: Bellatrix, Betelgeuse... I ben a prop, la petitíssima constel·lació de les Plèiades (o les 7 cabretes, que dèiem), que ben just puc distingir a ull nu.

I xino-xano, cap a casa, a descansar. Diumenge hi ha la cursa de 10 km a Calafell, que hauré d'allargar fins als 20 reglamentaris. Uffff!

Dia 8

9 de gener de 2013. Que bé que van 48 h seguides de descans!! Ho necessitava. I que important és fer un entrenament variat!! Hipermotivat preparo un fartlek mexicà 8, que amb l'escalfament i el refredament resolc en en 62'. No caure en l'avorriment veig que és importantíssim per tal que la feina tingui efectes positius. Córrer desmotivat i sense ganes és desagradable i contraproduent. Ja que en l'època de l'any que estem i l'hora que surto no puc aconseguir varietat d'itineraris (com enyoro la muntanya!), alternar exercicis diferents en els entrenament de qualitat ajuda a superar la monotonia.

Avui m'he trobat un munt de corredors: potser perquè era més d'hora que de costum (19 h)?, potser perquè diumenge hi ha una cursa pel mateix passeig? M'agradaria dir que hi ha una certa complicitat entre els corredors, però el cert és que el més corrent és que no tornin la salutació. Per què?

Aquest és un dels temes que m'han acompanyat avui: un temarro de nassos!!!!

Dia 7

7 de gener de 2013. Després de la pallissa d'ahir, noto les cames tocadetes, però em disposo a fer els 60' reglamentaris. Començo alegre, però als 40' agafo les tisores, retallada i cap a casa. Ja ho diu el Murakami, que els músculs es recorden de l'esforç... (L'heu llegit, aquest autor? A més del De què parlo quan parlo de córrer, recomanable per a tot corredor, llegiu Tòquio blues. Finíssim!)

Aconsegueixo estar una estona més amb el Fèlix i l'Alba, que aboi (quina paraula, aquesta, tan penedesenca!) no els he vist, i amb la Sònia, que tan malament ho ha passat avui! Us estimo!!!!

Dia 6

6 de gener de 2013. Dia de Reis i tradicional desfilada matinal per les cases de la família (l'última tecnologia dels de la poma també entra a casa!!).

Àgape a cals sogres, tarda de futbol... A la mitja part del Barça-Espanyol, m'escapo per complir amb la botifarra dels diumenges: 17 km. Crec que sortint a córrer passant del futbol, després d'un dinar familiar i enmig de la fresqueta i la solitud, demostro sobradament el meu compromís amb aquest projecte, no que sí? Doncs au, m'equipo i surto amb la TDP a les orelles. Al km 7 o 8 ja veig que alguna cosa passa, com més vaig, més pesades em sento les cames! Vaig bevent aigua, més per força que per ganes. De casa al Francàs, del Francàs a Segur pel passeig, i cap a casa: clavo els 17 km a un ritme prou mantingut (track). Objectiu complert, però... quina solitud, quina interminable i freda solitud...

Dia 5

4 de gener de 2013. Avui me les empesco per sortir encara de dia, a quarts de sis. Em calço les Trabuco i cap a la muntanya. No fa gaire fred, tot i que els camps tenen l'aspecte d'hivern: ceps pelats, alguna fumerola blanca de vergues cremant... El sol s'està amagant, però el cel està claríssim. Quina sort, poder triar de córrer per asfalt o per muntanya i vinyes. M'agrada aquest país, tenir de tot. Calafell també és així, mar i muntanya; navegar, escalar, bussejar, córrer... Convido a qui vulgui a ensenyar-li els raconets i vistes més sublims sense sortir del terme. Al final, 60', per camins i senders, no  tan suaus com estava previst. Per complir el temps, faig volta pujant al mirador del Comú. La vista és de postal: la punta Palomera (on hi ha el roc de Sant Gaietà), la punta Galera (a la Torre), el cap de Salou i fins a les muntanyes de Tivissa (i potser els Ports i tot), ben perfilades damunt d'un cel de color taronja. Bru - tal!

Dia 4

3 de gener de 2012. Per aquelles coses que passen, l’entrenament de ritmes del dia abans el passo a avui al matí, encara sort que les obligacions familiars i laborals ho permeten. Córrer de matí pel costat del mar és fantàstic, llàstima de la superfície de ciment... I avui, precisament, ens hem despertat amb una baixada forta de temperatura: 5º quan surto de casa. Per sort, el fred ja fa temps que no m’espanta: primera capa, ben arrapatellada (no busqueu el nom als diccionaris, és del parlar baixpenedesenc), segona capa, malles llargues, mitjons, gorro, guants... i a córrer. Al principi sempre es diu que sortir a córrer és barat: unes vambes (potser el més car), uns pantalons curts i una samarreta. Però quan comences a córrer amb regularitat i durant tot l’any, i proves alguna peça tècnica, les samarretes i xandalls de cotó els llences a la brossa! Gastar-se calés amb un parell de mudes de roba tècnica (d’abric i d'estiu) és una decisió molt i molt sàvia. Visiteu botigues especialitzades, Can Terrades o Can X-Terra, per exemple!!

Avui, canvis de ritme: 10’ escalfament, 4x(1 km ràpid (4’) + 1 km lent (6’)), 10'  refredament). El Raimon em va prevenir que aquesta feina és molt important i que segurament era la més dura i difícil. De moment, avui m’ha anat molt bé, tot i que és cert que els dos darrers sectors ràpids costen una mica més. Cap a la marató!!!

Dia 3

1 de gener de 2013. Ja hem començat l’any nou. Després d’una nit de marxeta (discreta) i un dinar a cals pares, costa posar-se a córrer, amb la foscor i la frescor de la nit (que lúgrube que és, el passeig marítim, de nit!! Quin contrast amb la lluminositat del dia!). Però sorprenentment no em costa gaire de canviar-me i complir amb el pla marcat: rodatge suau de 60’, progressiu, arribant a menys de 5 min/km. 

Dia 2

30 de desembre de 2012. Primera tirada llarga, 15 km. Fa mandra, però diuen que córrer llarg et fa més corredor i agafes el fons que necessites. El Fèlix diu que em vol acompanyar: no m’hi puc negar (qui pot dir no que el seu fill vulgui seguir les teves petjades?). Decidim que vingui un tros en bici. El dia és magnífic, i el ritme molt suau. Al cap de 7 km, el deixo a casa i faig una altra volta, fins a fer-ne 14 i mig: no és el que tocava, però no deu venir d’aquí. De fet, interiorment i realistament (?!) sé que aquest pla d'entrenament serà això, el pla del no ve d'aquí...

Dia 1

28 de desembre de 2012. Avui, per començar (ja m’he perdut els entrenaments de dilluns i dimecres! Ves quin acudit, començar un pla per les festes de Nadal!!), rodatge de 60 minuts. Ha estat un dia difícil. Rebo la factura dels telèfons mòbils i em foten una castanya que no lliga gens amb el contracte que vaig "signar" (per telèfon, com es fa ara) el mes anterior, que resulta que no ho havia entès bé! Quins nassos, te les foten pertot arreu! M’imagino un departament sencer d’empleats buscant la manera d’enredar la gent amb totes les tàctiques de màrqueting agressiu i publicitat enganyosa. I per acabar-ho d’adobar, em truquen del taller: la reparació del cotxe val 2.700 euros!! Per plorar! És el moment de sortir a córrer. Suau, pel passeig, amb música (des de Rosana fins a Lenny Kravitz) i una magnífica lluna plena. Reconfortant i, tot plegat, molt, molt  iniciàtic.

Dia 0

Mai hauria dit que un dia em plantejaria córrer una marató. 42 quilòmetres els trobo una animalada, molt pròpia dels corredors que segueixo, no pas feta per a mi. Però des que vaig començar a córrer curses, alguna cosa hi devia haver dins meu que m’hi portaria. El Pep, el barber, de seguida ho va veure i m’ho va dir: “No ho dubtis, un dia correràs una marató!”. Doncs ja hi som, ho provarem! M’ajuden el meu cosí Raimon, que des del 1980 no ha parat de fer maratons, per tots els continents. Ell m’ha preparat un pla de 12 setmanes i m’anima a aspirar de fer-la en 3 h 38 min. Li dic que sortirà com sortirà, però que ja ho firmaria. El que vull és acabar-la, cansat però content. I el meu amic Valen, que també ha fet maratons i altres moltes curses. Em va dir que algunes tirades llargues les podríem fer junts. A veure si és veritat, perquè si no, que llargs que es deuen fer 20 o 30 km... 

Nois, confio en vosaltres... La Marató de Barcelona m'espera!