Ja de tornada, deixo al meu darrere aquest espectacle i m'endinso en un altre, la foscor de les Madrigueres sota el paraigua enorme del gegant Orió (guaiteu quina història que se n'explica a la mitologia grega i romana), una constel·lació que recordo com de petit me la mirava i remirava amb prismàtics, des del terrat de casa, embolicat amb una manta. Encara recordo els noms d'alguna de les seves estrelles: Bellatrix, Betelgeuse... I ben a prop, la petitíssima constel·lació de les Plèiades (o les 7 cabretes, que dèiem), que ben just puc distingir a ull nu.
I xino-xano, cap a casa, a descansar. Diumenge hi ha la cursa de 10 km a Calafell, que hauré d'allargar fins als 20 reglamentaris. Uffff!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada