15 de febrer de 2013. Per feina, he passat tot el matí a Barcelona, i m'hi he quedat a dinar i a badar una mica pel centre, com havia fet tantes vegades quan hi anava a estudiar. El cas és que això d'anar a ciutat cansa, em cansa molt. Però arribo a quarts de sis, em calço i a córrer. 65' còmodes per resseguir tot de camins de darrere casa mateix, aprofitant la llum de dia. Una ruta més que coneguda, però que gaudeixo com si fos el primer dia. Després de tants i tants km per asfalt i rajola, ja tocava posar-me les Trabuco i resseguir camps i boscos. Ni ràdio ni música, només els sorolls de la muntanya, algun tractor i, això sí, la serenata dels gossos de les urbanitzacions.
Després de tants mesos de no circular-hi, em trobo amb algunes novetats agradables i menys agradables: la primera, un camp immens que servia d'abocador de runa convertit en vinya; la segona, diria que cada vegada hi ha més tifes de gos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada