22 de febrer de 2013. La veritat és que fins ara tot havia anat de primera. Les temudes tirades llargues han estat patidores i solitàries, però completades disciplinadament; els entrenaments de qualitat els he fet a un nivell clarament exigent; i les tirades intermèdies, còmodes i plaents. No hi ha cap lesió, cap entrebanc familiar ni laboral... Però aquesta setmana, després dels 30 km de diumenge, sembla com si estigués saturat. Em costa més recuperar-me, els dies de descans sento les cames cansades. No sé si és cansament, sobreentrenament... Hi ajuda el fet que estic una mica desorientat respecte del pla: teòricament, aquest diumenge hauria de fer una mitja, a un ritme competitiu, per comprovar l'estat de forma i calcular les possibilitats de temps per a la marató. El cas és que les mitges d'aquest diumenge són a Balaguer o a Girona, massa lluny. I l'altre diumenge n'hi ha a Cambrils, però ja només faltaran 15 dies per a la marató i em diuen que no hauria d'apretar gaire (i fer una mitja sense apretar, perquè surti un temps de pena, pot desmoralitzar?). Em plantejo fer un test de 21 km jo sol, però és evident que el temps no serà mai tan bo com en cursa.
Suposo que els lacònics apunts dels darrers dies d'aquesta setmana confirmen tot això. De totes maneres, amb aquests pensaments surto i compleixo amb 75' tranquils, sota un cel amenaçador. Mentre no sigui un mal auguri de res...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada