A quarts de nou, doncs, m'equipo bé amb el paravent, guants i gorro, i surto a la jungla del passeig. El temps és infernal. Prenc direcció cap a llevant, precisament d'on ve el vent: avanço a poc a poc i les cames, tocades de dos dies seguits d'esforç considerable, pateixen com si estigués fent un entrenament de qualitat. De tant vent, ni sento la música a les orelles. Onades... Sorollada... Quan arribo a Cunit, 5 km més enllà, la manca d'edificis fa que el vent sigui més salvatge encara. Decideixo que ja he forçat prou, faig mitja volta i em deixo portar de tornada. Per sort para de ploure i de tornada puc xalar amb cançons com aquesta:
Arribo al cotxe 55 min després, estiro i cap a casa, a descansar 48 hores seguides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada